Propostes fermes
Un dia d’aquests llegia un article al diari ARA signat pel Carles Capdevila en el qual parlava d’un eslògan utilitzat pel PSC (“Per a Catalunya no és el mateix Rubalcaba que Rajoy”) en aquesta nova cursa electoral que tot just s’enceta i, etzibava que el PP “havia fet coses terribles per Catalunya”.
En Capdevila es feia la pregunta “segur que no hi ha una manera millor de vendre’s?”
Sense voler entrar en les formes que utilitzen aquestes formacions polítiques, i tornant-me a referir a l’article en sí, li dono la raó a l’autor.
Traslladant-ho al món empresarial o a algun altre aspecte de la vida, considero que darrera de qualsevol eslògan publicitari, ja sigui elaborat per una consultora especialitzada de màrqueting o per una modesta inspiració, aquest ha de traslladar, al possible interessat, les qualitats del nou producte, informant de la seva utilitat, de les seves funcions i de la felicitat que hem d’obtenir en cas de “comprar” el producte.
Això, que és vàlid per al comerç, ho hauria de ser per a qualsevol associació, partit polític, entitat o organisme de la societat civil.
Els entesos diuen que és el mateix. Si més no, que té unes connotacions molt semblants, el posicionar un nou producte en el mercat, el presentar-se de president a l’associació de veïns, a la presidència l’ampa, o al consell assessor dels amics de la bona cuina, per posar un exemple.
En qualsevol cas, la pretensió és informar d’unes qualitats, d’un producte, o d’una persona que es presenta per assumir unes responsabilitats i, alhora, per representar les aspiracions d’aquell col·lectiu.
Si no és així, si el sabó no deixa la roba neta, o el lider no cumpleix el que ha pregonat, estem davant d’un frau, i caldria exigir el retorn dels diners (del sabó) o el cessament de les funcions de l’individu en qüestió.
En certs païssos del món està prohibit fer publicitat del producte competidor desmereixent-lo o explicant els seus defectes o incumpliments. No obstant, allà on és permès, també s’observa una reacció contrària de certa part del públic que considera una tàctica de menyspreu, de derrotistes i de poca ambició. Allà on està limitada aquesta pràctica, els organismes que regulen la competència comercial, no accepten aquesta mala pràctica i en rebutgen el seu ús.
Oi que tots els corredors d’una cursa surten des de la mateixa línia de sortida i, tan ràpid com poden després del tret de sortida, lluiten per arribar primers?
Quan acaben, demostren que estaven preparats, que les condicions els eren òptimes, en sabien prou. Però si el test de dopatge dóna positiu, els desqualifiquen.
En Guardiola entrena un equip que, en aquests moments es pot considerar líder al món pel bon futbol, pels mèrits i esforços de l’equip dins del camp, i no pas per les declaracions i contratacs fets des de despatxos o sales de premsa.
Per tant, si tenim una mica de memòria, deixem de banda els eslògans derrotistes que ens convencin del que cal o del que no cal, basats en la incompetència del contrari i el seu passat. A Catalunya sabem el que interessa als catalans i ens calen propostes fermes que ho defensin!