Vacances

Paraula màgica: vacances.

Segons el diccionari, “cessació, suspensió, temporal d’una activitat”.

Aquest ha de ser, o millor dit, hauria de ser el resultat de l’esforç d’un temps, una temporada, o de tot un any de treball. Es clar, que des de la situació actual de crisi és complicat poder afirmar‐ho amb contundència.

Per una banda, molta gent que es troba aturada preferiria canviar vacances per treball (segurament no tothom, sempre hi ha qui considera l’atur com el seu estat natural) i, per altra banda, les mateixes recessions de l’economia conviden a la prudència en la despesa i hi ha qui prefereix no marxar a enlloc, i només deixar de llevar‐se d’hora per anar a treballar i gaudir de platja o de muntanya al costat de familiars o amics que ens ho facin més “sostenible”.

Tot i així, són uns dies de descans de l’activitat habitual, de canvi del ritme, de sortida de la rutina. Una rutina que volem trencar per fer altres coses, per compartir experiències, per establir amistats (encara que siguin pel facebook!).

Rutina que més endevant tornarem a buscar amb insistència, perquè estem fets així i és la rutina la que ens tornarà a portar al camí per a sentir‐nos de gust amb el que fem.

Malgrat que les preferències, des de sempre, han estat fer‐les durant l’estiu, hi ha persones del món laboral que estan obligades a fer‐les en altres èpoques perque el seu sector és de temporada i ara és quan més treballen, o els mateixos pagesos, que estan collint fruita o fent els darrers tractaments a la vinya per poder fer la verema tot seguit. Ja arribarà el moment de les vacances per a aquestes persones!

I també hi ha un altre sector que no se n’escapa, els estudiants, per bé que alguns aprofitin per fer omplir la guardiola mentre fan feinetes d’estiu.

El més important de les vacances és saber gaudir‐les. Sense voler canviar‐ho tot, sense haver de marxar a les antípodes, sense moltes coses que no estan a l’abast, i sense negar a fer‐les. El més important: trobar l’espai, familiar, de parella, d’amistats, per compartir les estones i moments que ens han d’ajudar a enriquir‐nos com a persones. I la forma, molt diversa.

Ara a l’estiu, anant de festa major en festa major, llegint el diari a primera hora del dia, trucant a les amistats per telèfon, o compartint sopars a la fresca.

Cadascú com més ho prefereixi!

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.