jordi parellada

Qui més qui menys, en una situació laboral normal –i no pas excepcional com aquest any amb els prop de 4 milions d’aturats a l’estat espanyol– quan s’acosta el Nadal rep una panera de la seva empresa, o de l’associació a la qual pertany, o un detall de la parròquia o del club esportiu al qual està vinculat. Potser vindrà acompanyada de pernil o no, i estarà més farcida de productes o serà més senzilla. Tot dependrà de la voluntat de qui la regala, de les seves possibilitats, del seu gust i de la seva visió de país.

I en aquest sentit us explico la meva experiència.

El passat dia 22, un cop acabat el Ple Extraordinari de l’Ajuntament d’Avinyonet, ens donen la panera i les felicitacions clàssiques del Nadal. I cap a casa tots contents.

L’endemà al matí quan l’obro vaig mirant i, …, un pot de préssec en almívar, de Murcia, pinya, també en almívar, aquest cop d’Indonèsia però envasat a Navarra, un xoriço i un fuet de Teruel (bé, era “salsichon”), unes galetes de la “Estepeña” de Sevilla, un pot de foie gras de canard de França, unes “tortas” fetes a Toledo, uns bombons de Zaragoza, uns “nevaditos” d’Estepa (Sevilla), uns torrons d’Alacant, un vi negre dels senyors Osborne (si, si els del toro), un vi blanc de Valdepeñas i un cava català. Ho heu llegit bé, un cava català!

Amb això no vull dir que els productes no siguin bons, que allà on els facin no hi posin tota la seva cura en fer-los, que no tinguin un reconegut prestigi o que jo sigui un tiquis miquis i no m’agradin certes menges, sinó que considero una forma d’actuar pròpia d’un ajuntament amb visió espanyolista.

Segurament encaixaria més en un ajuntament de fora de Catalunya amb un visió poc proteccionista de la seva zona (al haver productes de moltes zones del planeta). Sens dubte allunyat de Catalunya, però també allunyat del Penedès i sobretot allunyat del municipi.

De productes bons, de dolents i de gamma mitja, n’hi ha a tot arreu, i malgrat la globalització no cal fer grans esforços per “quedar bé”. Si el que ha volgut fer l’alcalde és portar productes de qualsevol indret per poder assaborir una selecció especial d’alt prestigi o gran qualitat, ha quedat a molta distància. Si el que ha fet és comprar unes paneres pel preu, confirma el seu tarannà de desidia. I, en canvi, si el que ha volgut és fer emprenyar als productors del municipi, de la comarca o del país, això, senzillament, ho ha aconseguit.

Aquest tracte diferenciat sovint el venim patint, tant productors com consumidors catalans, de la part de la península que te alguna reticència amb els catalans. Però cada vegada és més freqüent veure-ho com ho apliquen certs ajuntaments amb visió espanyolista. Aquest tracte, de cocció lenta, fet des del propi territori, va castrant als catalans.
Que no tenim productes prou sans, prou ben elaborats i de reconegut prestigi prop de les nostres contrades, que cal anar a buscar-los a fora?

Que us diuen que no, quan aneu als productors propers a demanar-los col·laboració amb l’ajuntament en certs actes, i ho fan sense protestar?

A la nostra terra, fàcilment trobarem vins i caves, però també bons embotits, assortits de galetes, torrons casolans, varietat d’almívars, pastetes i pastissets, i un llarg etcètera que pot encabir-se perfectament en una panera. I sense sortir del municipi, moltes d’aquestes coses. I a la comarca, amb seguretat, tot.

A més, patint aquest moment delicat i generalitzat de feina, ens cal mantenir i potenciar els comerços i les empreses d’aquí, i donar-los el nostre suport de la forma més directa de fer-ho: comprant-los els productes!
La riquesa dels municipis i dels seus ajuntaments depenen en bona part d’aquests comerços i empreses.

I sapigueu que aquests productors propers, de casa, apart d’oferir-nos bons productes i de tractar-nos bé quan els ho demanem, donen feina i creen riquesa al municipi!