La “Diputació del General” o “Lo General de Catalunya” eren els noms amb els quals s’anomenava a l’equivalent a l’actual Generalitat de Catalunya, i inicialment consistia en una comissió amb poders delegats per les corts per administrar els donatius al rei, durant l’edat mitjana. Es va crear concretament al 1359.
Aquest 2009, per tant, es celebra el 650è aniversari d’aquella fita, la primera Generalitat. La institució que ens permet l’autogovern. I només per aquest motiu ja n’hem d’estar satisfets.
Malgrat una història plena de persecucions, prohibicions i continuats atacs per aïllar-nos en diferents moments i fer-nos dependre de la imposició espanyola, podem assegurar que Catalunya sempre ha tirat endavant pel seu tarannà de lluita i, alhora, reivindicació per poder gestionar i administrar les seves terres i les seves persones. Disposem de la democràcia més antiga d’Europa, molt abans que l’anglesa, considerada de les més antigues del món.
El darrer segle, com molts potser recordeu, hi van haver dues restauracions d’aquesta institució posteriors al “decret de nova planta” famós, conseqüència de la Guerra de Successió del 1714 del rei Felip V.
La segona d’aquestes recuperacions sortosament encara l’estem vivint i conservant. I ho dic en aquest to, perquè la tenim penjant d’un fil que s’anomena Tribunal Constitucional, que ha d’emetre una sentència a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, sense tenir en compte l’aprovació donada pels parlaments català i espanyol i la ratificació en referèndum pel poble català.
La situació de Catalunya al segle XXI requereix d’unitat política per poder avançar. Però ens trobem amb una sèrie de polítics que es dediquen a boicotejar-la directa o indirectament, via recurs al TC o via bloqueig a l’autodefensa, implantant l’espanyolisme progressista a la basca, sempre que poden.
I al Penedès estem doblement afectats per aquests bloquejos.
Per una banda, trobem que temps enrere podíem sentir manifestacions socialistes en favor al dret a decidir de les dones, basant la seva argumentació en el progrés social i el respecte a la decisió de la persona en la interrupció de l’embaràs, però, en canvi, des del partit majoritari del govern, es posen tots els pals a les rodes (sense que es noti massa) per la celebració d’un referèndum, saltant-se el respecte a un important col·lectiu de persones i de pensament més avançat: el del dret a decidir d’un poble.
I per altra banda, recentment, un personatge del mateix partit, tampoc vol reconèixer que el Penedès, majoritàriament, desitja la vegueria pròpia. Sembla que la substitució de les organitzacions territorials espanyoles i dels seus òrgans gestors, o sigui de les províncies i de les diputacions, els faria massa autònoms del “papa” Estat. Això que la Vegueria hauria de substituir, els etiqueta clarament, dependents de la política espanyola.
I, ens cal estar sotmesos a una institució de segon ordre, subordinada del govern espanyol? Crec que no.
El que cal és refermar els nostres interessos, els interessos catalans i penedesencs, si volem continuar mantenint el criteri propi com a poble.
La celebració dels 650 anys de la primera democràcia a Europa, símbol de l’autogovern, està passant gairebé desapercebuda, sense fer-la participativa i reduint-la a un fet anecdòtic sense rellevància.