Les traduccions mai són literals
Temps enrere un amic em va enviar aquest escrit relacionat amb l”argot de la llengua catalana i la seva traducció literal al castellà. Com que hi ha algunes frases divertides, m”han semblat oportú fer-lo públic.
Segurament estareu d’acord amb mi que certes frases, argot o no, canvien o no tenen el mateix significat quan es tradueixen literalment.
L”escrit deia:
Qui perd els seus orígens perd la seva identitat!
La llengua diu molt de nosaltres:
Els castellans diuen “perro viejo” i “mosquita muerta” allà on nosaltres diem “gat vell” i “gata maula”.
La sort màxima de la rifa, és un masculí “el gordo“, a les espanyes, i un femení, “la grossa”, aquí.
De la dona de Sant Josep, els espanyols destaquen que sigui “Virgen” i nosaltres que sigui “Mare de Déu”.
Ells paguen “impuestos“, que ve del verb “imponer“, i nosaltres en diem “contribucions” que ve del verb “contribuir”.
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns “sinvergüenzas“, mentre que els corresponents catalans, som només uns “poca-vergonyes”.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen “madera” quan nosaltres toquem “ferro”.
Allà celebren cada any les “Navidades” mentre que aquí amb un sol “Nadal” anual ja en tenim prou. També en tenim prou amb un “bon dia” i una “bona nit” cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples “buenos días” i “buenas noches” diaris.
A Espanya es veu que ho donen tot, “dar besos, abrazos, pena, paseos, etc.“, mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer sols “fer petons, abraçades, pena, un tomb, etc.”.
Allà diuen “oiga!” quan aquí filem més prim amb un “escolti!”
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen “morenos” i nosaltres “rossos”, colors que s”oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment “almeja” i aquí “figa”, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d”obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells “hablan” aquí “enraonem”, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú “adiestran” i aquí “ensinistrem”.
Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l”ensenyament sobre la “destra” (dreta) i els altres sobre la “sinistra”(esquerra).
Tota una concepció del món, doncs, s”endevina rere cada mot d”una llengua, perquè la llengua és l”expressió d”un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres.
No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d”entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.