jordi parellada

No fa masses anys a algú de la feina li va passar pel cap celebrar el seu aniversari comprant unes petites ensaïmades farcides de xocolata i uns croissantets de crema, i oferir-los als seus companys. Els mostrava dins de la pròpia caixa, oberta, exposada sobre dels armaris que fan de separacions en l’espai diàfan, a metre vint d’alçada (mida dels armaris), a plena visibilitat d’una persona quan passa pel passadís.

La iniciativa de compartir una celebració la trobo molt bé. Quan a més, a prop del lloc de treball hi ha un obrador industrial i per molt poquets euros pots comprar una caixa de 50 0 100 croissants, ensaïmades o altres pastetes, tot són, doncs, facilitats.

Aquesta iniciativa, a més, s’ha anat escampant i diria que moltíssim companys de treball ja saben on és aquest obrador. Però clar, s’ha convertit en una iniciativa desmesurada i tothom (o molta gent) vol celebrar-ho convidant a la resta de la mateixa forma.

Així doncs, hi ha setmanes que pots trobar les pastetes de dilluns a divendres i de les vuit del matí fins a les tres de la tarda (si en queden),  perquè durant aquella setmana s’hi ensopeguen molts aniversaris. Fins i tot pots trobar dues o tres exposicions de pastetes en diferents punts en un mateix dia, un complert assortit vaja.

No cal dir que alguna vegada he felicitat algun company o companya sense saber-ne res de la seva celebració si no hagués vist el reclam en qüestió al damunt de l’armari del costat del seu lloc de treball.

Però a vegades trobo que es ratlla la hipocresia: es formen cues de persones que potser ni coneixen a la persona homenatjada!, però passen pel  peatge previ: “petó i felicitats”, a canvi del croissant enfarinat farcit de xocolata.

Sovint també veus qui pateix més o va més apurat, des d’una vessant alimentària, clar, perquè el veus passar dues, o tres, o quatre vegades recollint l’obsequi.

Per no dir els que són d’altres seccions o departaments, passen pel davant de l’aparador, miren a banda i banda per saber si algú els controla, i satisfan la seva gola.

En resum: per més ben alimentat que estiguis, si et posen uns atractius reclams al davant dels nassos, la temptació és alta i l’encert força assegurat.

Però som com som!