Aquest primer de maig passat, 28 persones del municipi d’Avinyonet del Penedès hem pogut gaudir d’un agermanament que tenim establert amb la població francesa de Béruges, situada al costat de la ciutat de Poitiers, a gairebé nou-cents quilòmetres d’aquí.

I dic, que l’hem pogut gaudir perquè després de quatre anys d’intercanvis, allà i aquí, l’amistat i el bon fer de les famílies implicades va augmentant. El viatge va iniciar-se pesat per l’anada durant tota una nit de pluja, però el bon temps posterior, la generositat i la bona harmonia van fer que els dos dies allà semblessin curts. Tot pronostica continuïtat.

En un parell d’ocasions de conversa distesa, vam poder copsar el concepte allunyat que tenen sobre el què és Catalunya. Podríem dir que vam poder fer una mica de pedagogia. La conversa es va iniciar després de veure, a l’entrada del poble, el rètol que indica que Béruges està agermanada amb Avinyonet del Penedès (Catalogne) amb senyera inclosa. Per nosaltres totalment normal.

Ara bé, algunes d’aquelles persones pensaven que no, que la senyera catalana i la nació, Catalunya, havien de ser l’espanyola i Espanya. I no ho entenien.

Després d’estona d’explicar que som una nació pròspera, que ens han pres el que teníem d’ençà tres-cents anys i fruit d’una guerra, que les nostres llibertats han estat oprimides, que el nostre Parlament està considerat el més antic d’Europa, que tenim una llengua pròpia considerada de les més antigues (homilies d’Organyà), etc, etc., al final, comprenien la situació.

I aquestes són les reflexions que, des del Parlament Europeu, s’han de cuidar i defensar. Per tant, a finals d’aquest mes de maig ens trobarem amb la campanya a les eleccions europees, i el 7 de juny, podrem escollir als nostres candidats preferits i representants a Europa.

Malgrat que tradicionalment generen poc entusiasme, seria important prendre consciència i pensar que la representació al Parlament Europeu és un dels espais per defensar els nostres drets, per tant, motiu suficient de participació a aquestes eleccions.

I per descomptat que allà on anem, hauríem de continuar fent pedagogia de la història de Catalunya. És el nostre deure i la meva recomanació!