Avui hem de fer un parèntesi: la commoció després del greu accident d’aviació a Madrid mereix el respecte.

Els que de tant en tant ens cal prendre un avió per qüestions de feina o que esperem que ens arribi el nostre fill d’unes vacances d’un punt no assequible a un “cop de cotxe”, o els que no tenen més remei (àgil) com els pobres ciutadans de les Illes Canàries o Balears (o d’altres illes) si volen travessar el mar que els separa i que és el cas de l’accident, …, ens posem a la pell dels familiars i dels moments que deuen estar patint.

No és més important que cap altre accident d’aviació d’arreu del món, o no hi ha cap diferència amb els tràgics accidents succeïts a les nostres carreteres, o dels atemptats soferts per soldats en països hostils, però la proximitat ens fa ser més sensibles.

Per tant, dol.