jordi parellada

No sé ni com s’hauria de dir correctament.

Bessons són dos,

trigèsims tres,

…

septuagèsims, set?

Trigèsims també ho són els números que van des del trenta fins al trenta-nou, de forma culta!

Bé, ho llegia avui en una noticia: “una dona egípcia que ha vist néixer els seus 7 fills en un mateix part (4 nenes i 3 nens)”.
Per a l’embaràs va utilitzar algun mecanisme de fertilització per què sembla que la pròpia natura li “recomanava” calma.

I dic calma, perquè amb 27 anys, ja tenia tres fills d’anteriors parts!

I ves per on, inicialment portava 10 embrions, dels quals tres els va perdre als primers dies d’embaraç.

Ja sabem que l’home, de moment, no ha estat capaç d’estimular acuradament la concepció. És a dir, quan s’utilitzen mecanismes de reproducció, tots són, a l’engròs.

Potser ja està bé que quan una parella no pot tenir fills, els estimulants siguin generosos, però caldria una mesura una mica més precisa. Si més no en casos com el de la noticia.

L’article no especifica quin era el límit teòric buscat de la parella en quant al nombre de fills, però no deuria ser gaire baix. Si explica que al principi feia precs a Déu per poder tenir més fills i que ara, els fa al govern per poder-la ajudar a pujar-los!

Per altra banda, i seguint el títol del post, ahir estava en un acte d’una festa major del Penedès i a la graderia tenia al costat, casualment, a dues parelles amb fills adoptats.

L’una tenia una simpatiquíssima nena xinesa (o asiàtica) d’uns cinc anys que no parava de xerrar, amb un català perfecte, per cert, i a l’altra banda un nen d’uns sis anys de pell fosca i cabell arrissat, presumiblement de l’Àfrica, i que corria per la pista feliçment.

Als pares se’ls veia molt feliços.

Segurament a la mare dels setgèssims, també se la pot veure contenta i satisfeta, o potser caldrà esperar uns dies fins que se’n faci a la idea, però vet aquí el contrast de la vida.
Per a uns la impossibilitat de tenir-ne i per altres l’abundància desmesurada!