jordi parellada

Els meus dos fills grans pateixen d’hipoacúsia moderada des de petits. Sembla que és un tema genètic.

Seguint indicacions d’una doctora de l’Hospital de Sant Pau en el moment de la detecció (fa uns 7 anys) i recentment del centre de recursos auditius (CREDA) de la conselleria d’Educació, vam decidir demanar l’estudi genètic del nostre ADN, de cara a poder determinar si els familiars i possibles descendents poden ser portadors dels gens alterats, recessius o dominants.

Vam tramitar la sol·licitud i fa uns dies ens vam presentar a l’Hospital de Sant Joan de Déu per fer els passos pertinents.
Ens va atendre una doctora otorrinolaringologa molt agradable i simpàtica, que es va indignar pel fet que demanavem la prova genètica i no ens coneixia, ni ens havien fet proves amb anterioritat.

Nosaltres, també indignats, pel fet que iniciarem tot un cicle nou de proves als nens, vam respondre que, fins ara el metge otorrino de l’àrea, mai havia demanat aquestes proves, excusant-se que les que feien al creda ja servien.

Doncs bé, segons la doctora, a la zona hospitalària (alt penedès) s’havien d’haver fet les proves pertinents en el seu moment i després enviar-les i derivar als nens a Sant Joan de Déu, i, en darrera fase, demanar les proves de genètica.

Com sempre algú s’ha estalviat feina i per això pregunto com podem ser defensors de la sanitat pública amb situacions tan poc clares i indefensables des del punt de vista de l’usuari?