jordi parellada

Quan anava cap a la feina m’he trobat un autocar escolar amb unes lletres pintades a la part posterior del mateix, indicant el nom de la companyia, la seva pàgina web, els telèfons, etc, etc.

I llegint hi havia una frase que deia alguna cosa similiar a “Tenim totes les posibiliats ..”
Al llegir-la penses si tot el missatge publicitari és en català, o és en castellà, o en algun altre idioma.

No, no, la resta està en català!

Dieu-me purista, però potser per l’aprenentatge del català que he fet, potser per ser massa perfeccionista, o pel que sigui, fa mal als ulls.

I malauradament aquest no és un fet aillat, sinó que te’l trobes sovint a altres indrets com tanques publicitàries, indicadors de carreteres, cartellets a l’hipermercat, en escrits generats en organismes que “s’esforcen” per fer-ho bé, o inclús en la llengua parlada a emissores de ràdio declarades clarament com a catalanes.

Quan el meus fills escriuen en castellà, si fan faltes, els corregeixo; si ho fan en català, també, i els explico que, tot i que sovint es parla fent barreges (potser per la influència del Sr. Montilla), quan s’escriu, en l’idioma que sigui, cal fer-ho bé.

Entenc que, com a Suïssa, hi poden haver varies llengues oficials, però seguint el mateix exemple, a Suïssa quan s’escriu en italià, no es mesclen paraules en francès o alemany.

Que se n’ha fet de les campanyes de català ben portades?
I de les campanyes d’acollida d’immigrants?
I a les escoles, es fa pedagogia de les llengues?
Ara que parlo d’escola, no entenc com, malgrat sigui un treball o prova de l’assignatura de matemàtiques, no es demani ben escrita i expresada.

I es que tot fa un mal d’ulls!