Adeu Jordi, descansa en pau!
Jueves, Febrero 7th, 2008 Estava treballant a l’ordinador a casa i sento per l’emisora que ha caigut una avioneta prop del camp de futbol de Sant Pau d’Ordal.
Caram! penso, això és aprop.
Però clar, ja és la tercera o quarta vegada que passa, amb més o menys desgracia pels que volaven. I no deixa de ser una situació “normal” al tenir tant aprop l’aeròdrom (menys de 1000 metres en línia recta).
Però em vaig aixecar de la cadira i vaig obrir la finestra per veure si divisava res. Ja era fosc i no, no es veia res des de casa.
Vaig pensar que hauria passat algunes hores abans.
I aquí tot es va precipitar. Al cap d’uns moments em truquen al telèfon parlant d’aquest tema.
Alhora ho donen per tv3 al telenoticies.
La trucada em diu que és el Jordi i un amic seu, mosso d’esquadra. Em començo a preocupar i faig algunes trucades per confirmar-ho. Si senyor, el Jordi ens ha deixat.
Corren diferents comentaris de com ha passat i no voldria entrar en aquesta vergonyosa i morbosa carrera periodística.
Tant és. El Jordi és mor, i només tenia 38 anys. I deixa la dona i dos infants. I l’altre company, en Santi, deixa una dona sola.
No hi ha dret. Tant joves!
Com diria el meu sogre, els ha arribat la seva hora i no s’hi pot fer res. Una sensació d’impotència recórrer el meu cos. I penso que ningú es mereix això.
De moment, però, des de l’escola on van els seus nens i els meus, des de les estones compartides a l’ampa o al consell escolar, des de les converses amb amics comuns, …, podem intentar una acció positiva: recolzar a la família que deix i desitjar-li un “descansi en pau”.
