jordi parellada

Sovint, quan llegeixes o escoltes noticies, aquestes només t’aporten informació negativa, sobre conflictes,
accidents, guerres, desastres naturals, morts, pèrdues valuoses, atracaments, i, en resum, desgràcies en
general.

Aquesta que comento no n’hauria de ser pas una excepció.

I és que hi ha coses que no saps com prendre-te-les. Aquest govern que tenim ens ve anunciant des de l’any
passat que tenim problemes d’abastament d’aigua, en general a Catalunya i en concret a Barcelona pel volum
de població. Ens diuen que si caldrà fer unes restriccions de primer nivell o de segon, extremes, etc.

L’alerta hi és malgrat que crec que ningú s’ho imagina realment.

Llegeixes titulars i veus declaracions que donen la sensació que facin amenaces a un “home del temps del
més enllà” que domina la pluja i, ai, pobre d’ell que no faci ploure …

Deuen pensar que no tots estem preocupats, tot i que ja comencem a pensar en les processons, rituals i
ofrenes a sants i divinitats per aconseguir la preuada pluja …
I demanar per demanar, que sigui generosa sense provocar inundacions, que ho faci de nit i entre setmana,
així podem gaudir del sol de dia i dels caps de setmana, i que ho faci a tot arreu però a les cotes altes,
on realment s’acumula, millor.

Un cop la consciència de regular-ne l’ús, de racionalitzar-la, etc, ens trobem la noticia que la canonada
que porta aigua del Ter cap a Barcelona, te una dotzena de fuites!

I això no és tot, cada dia es llencen 11 milions de litres, que equivalen a 4 hectòmetres cúbics a l’any!
(no he fet el càlcul, surt en la mateixa noticia).

I el més fort de tot és que fa 2 anys que ho saben!

El fet que hagi sortit a la llum pública (potser ja se sabia però no amb aquest abast) considereu que és
una desgràcia més de les noticies de cada dia?

Doncs no!

És una sort que s’hagi publicat per que ara deuran tenir vergonya (tampoc he pensat si en tenen o no) i
fer-hi alguna cosa, com ara, arreglar-la!

He volgut posar-hi aquest títol a l’article, però n’hi podria haver hagut d’altres.

I m’explicaré.

Fa cosa de mig any que ens va deixar l’anterior mossèn i estavem acostumats al seu ritme i a les seves decisions arcàiques i gens actualitzades.

Fa uns cinc mesos ens han assignat un nou rector, el mossèn Pere. I el canvi s’ha fet notar i molt!

Hem canviat elements materials de l’església per “posar-la al dia”; disposem de cançoners, s’ha introduït el cant a totes les cerimònies, tenim música, etc.

Delega moltes decisions i encomana ganes de fer coses.

Actualment estem canviant l’enllumenat i properament actualitzarem el sistema de megafonia.

I el que és més important per poder mantenir una església i un monestir de mil anys com el de Sant Sebastià dels Gorgs permet la celebració de casaments, comunions, batejos i qualsevol altre cerimònia religiosa a persones de fora de la comunitat.

Això és el que moltes vegades havíem recriminat a l’anterior mossèn: si fan falta diners per la parròquia, deixi fer casaments o demés a gent que tria el monestir per la seva arquitectura, i segur que fan una aportació, tal i com fan a Montserrat o a molts altres llocs.

La resposta, abans, sempre era, cadascú a la seva parròquia i amb el seu rector.

Per sort això ha canviat i ara tothom que ho desitji només cal que es posi en contacte amb el mossèn Pere i ho podrà fer. Això si, acceptarem aportacions desinteressades.

Estava treballant a l’ordinador a casa i sento per l’emisora que ha caigut una avioneta prop del camp de futbol de Sant Pau d’Ordal.
Caram! penso, això és aprop.

Però clar, ja és la tercera o quarta vegada que passa, amb més o menys desgracia pels que volaven. I no deixa de ser una situació “normal” al tenir tant aprop l’aeròdrom (menys de 1000 metres en línia recta).

Però em vaig aixecar de la cadira i vaig obrir la finestra per veure si divisava res. Ja era fosc i no, no es veia res des de casa.

Vaig pensar que hauria passat algunes hores abans.

I aquí tot es va precipitar. Al cap d’uns moments em truquen al telèfon parlant d’aquest tema.

Alhora ho donen per tv3 al telenoticies.

La trucada em diu que és el Jordi i un amic seu, mosso d’esquadra. Em començo a preocupar i faig algunes trucades per confirmar-ho. Si senyor, el Jordi ens ha deixat.

Corren diferents comentaris de com ha passat i no voldria entrar en aquesta vergonyosa i morbosa carrera periodística.

Tant és. El Jordi és mor, i només tenia 38 anys. I deixa la dona i dos infants. I l’altre company, en Santi, deixa una dona sola.

No hi ha dret. Tant joves!

Com diria el meu sogre, els ha arribat la seva hora i no s’hi pot fer res. Una sensació d’impotència recórrer el meu cos. I penso que ningú es mereix això.

De moment, però, des de l’escola on van els seus nens i els meus, des de les estones compartides a l’ampa o al consell escolar, des de les converses amb amics comuns, …, podem intentar una acció positiva: recolzar a la família que deix i desitjar-li un “descansi en pau”.