Llegia, fa uns dies un article sobre el fet que els Reis Mags, cada cop més sovint, acostumen a portar joguines amb molta tecnologia: projectors de llums d’una famosa nina, cotxes teledirigits, jocs de nintendo o game boy o play stations, mòbils, etc.

I és cert, la joguina tecnològica ens té aclaparats.

Malgrat ser un amant de la tecnologia, crec que les coses han d’esdevenir amb el temps necessari.

Amb això vull dir que els nens s’han d’enriquir amb elements que els faci ser imaginatius, creadors, espontanis i aquestes joguines estan massa guiades. Sovint estan enfocades al mercat adult, però que fàcilment entren en el mercat infantil.

Jo en tinc tres, de fills, clar, i els he vist moltes vegades jugar amb espases i escuts fets de cartró d’una caixa vella, o amb una combinació de peces de construcció de joguines diferents que, col·locades de determinada manera, permeten muntar una caseta, un garatge o qualsevol altra andròmina.

Sempre hem dit a casa que la millor joguina que han tingut els nostres fills, amb diferència, ha estat el sorral. Tinc la sort te tenir un troç de pati amb un espai amb sorra. Allà s’hi han passat hores i hores, fent ponts, carreteres, plantant vinyes, fent córrer rius, o fent pastetes imitant una cuina moderna.

I és que cada cosa ha de venir en el seu moment.