jordi parellada

Aquesta setmana ha estat un batibull informatiu. Dissabte es produeix una intervenció de les forces de seguretat de l’estat al Raval de Barcelona per detenir uns pakistanesos com a pressumptes terroristes.

Doncs bé, aquí comença la història. En el primer moment, grans titulars als diaris, noticies a les ràdios, televisions en directe, … Els titulars: “s’ha localitzat una cèdula adormida formada per pressumptes terroristes que volien atemptar al transport públic de Bracelona; s’ha fet una gran operació antiterrorista; el cinturó de Barcelona és un niu de possibles terroristes; etc.

Passen unes hores i canvien els titulars: “no n’hi havia per tant; sols eren quatre arreplegats;només tenien piules per petar; …”

En Saura, un dia més tard, el dimecres, compareix davant la Comissió de Matèries Secretes del Parlament per dir que “no es faci alarmisme, que de niar per la zona, res de res, i que se n’ha fet un gra massa“.

Renoi, el dijous el ministre portaveu assegura que “la detenció és important i que si, que volien fer destrossa a la xarxa de metro, a una mesquita i a un centre comercial; que tenen un testimoni protegit que els ho ha cantat tot.”

I davant de tot això em passen pel cap algunes preguntes:

Què hi ha de veritat en tot això?

Què ens volen fer creure?

Volen canviar el ritme de les eleccions?

Qui diu la veritat i quan?

En Saura, és incompetent o ho volen fer creure?

Se’ls ha escapat de les mans a tots?

Vosaltres mateixos!

Llegia, fa uns dies un article sobre el fet que els Reis Mags, cada cop més sovint, acostumen a portar joguines amb molta tecnologia: projectors de llums d’una famosa nina, cotxes teledirigits, jocs de nintendo o game boy o play stations, mòbils, etc.

I és cert, la joguina tecnològica ens té aclaparats.

Malgrat ser un amant de la tecnologia, crec que les coses han d’esdevenir amb el temps necessari.

Amb això vull dir que els nens s’han d’enriquir amb elements que els faci ser imaginatius, creadors, espontanis i aquestes joguines estan massa guiades. Sovint estan enfocades al mercat adult, però que fàcilment entren en el mercat infantil.

Jo en tinc tres, de fills, clar, i els he vist moltes vegades jugar amb espases i escuts fets de cartró d’una caixa vella, o amb una combinació de peces de construcció de joguines diferents que, col·locades de determinada manera, permeten muntar una caseta, un garatge o qualsevol altra andròmina.

Sempre hem dit a casa que la millor joguina que han tingut els nostres fills, amb diferència, ha estat el sorral. Tinc la sort te tenir un troç de pati amb un espai amb sorra. Allà s’hi han passat hores i hores, fent ponts, carreteres, plantant vinyes, fent córrer rius, o fent pastetes imitant una cuina moderna.

I és que cada cosa ha de venir en el seu moment.