Tres balinades al cap. No hi ha dret!
Ahir al vespre arribo a casa després d’un cap de setmana plè d’activitats polítiques i comunions i em trobo el gat de casa fet una piltrafa.
Al primer cop d’ull penso que, com que és un mascle i d’altres vegades ja ho ha fet, torna després de quatre o cinc dies d’estar desaparegut i que només ha estat el resultat d’una bogeria de manteniment de l’espècie, que segurament s’ha hagut de barallar amb algun altre mascle, etc.
Però no, aquest cop no. Porta una crosta enorme sobre l’ull i no hi veu; el cap sembla inflat; està sec i li penja la baba.
Li faig tot el que puc per tractar-lo bé i poder passar la nit, i aquest matí l’he portat al veterinari d’urgència.
El primer diagnòstic del veterinari indica que, o bé l’ha enganxat un cotxe, o bé que algun insensible l’ha maltractat amb ganes.
I a la tarda, després de fer-li radiografies, anestèsia, cures, etc, el veterinari em diu que té l’ull rebentat, que ha trobat tres perdigonades dins del crani de l’animal i que segurament l’han maltractat.
M’ha deixat estorat!
L’animal ha mort una estona després.
Però no entenc que hi hagi algú amb aquesta dèria: la de maltractar animals.
Suposo que a tothom en algun moment l’ha molestat el gat o el gos del veí, sobretot en un entorn rural com el meu. Però s’acaba, fent-lo fora amb una galleda d’aigua, amb una espardenya que vola o una persecució sense opcions.
No em considero un defensor afèrrim dels animals: els animals són animals! però si que el tractes amb un respecte i li intentes donar una estimació, la pròpia cap a un animal de companyia.
I m’ha sabut molt greu que “el llamp” ens deixés, però sobretot d’aquesta manera.
De gats per casa n’han passat quatre o cinc i tots solen acabar sotar les rodes d’un cotxe. Aquest cop penso que hi ha hagut un animal més gros que l’ha fet patir.
Ho sento però no hi passo!
